Història

 

HISTÒRIA DE LA PRESÈNCIA DE LES GERMANES VEDRUNES A LA CIUTAT DE MANRESA

 

Aquesta història   a la nostra ciutat, ve de lluny. L’any 1609 el Sr. Josep Pascual, Canonge de La Seu de Manresa, fundà una obra benèfica per acollir i cuidar nenes òrfenes de Manresa i Bellpuig, el seu poble natal. En tenien cura senyores i vivien en cases prop d’on ara està ubicada la parròquia del Carme. Aviat els manresans les van conèixer com les nenes dels Infants, se les van estimar i les van ajudar molt.

 L’any 1854 la Junta de Beneficència demanà a les germanes Carmelites de la Caritat Vedruna si se’n podien fer responsables elles. Acceptada la petició, el 23 d’octubre de 1854 arribaren a Manresa i es van fer càrrec de la casa dels Infants orfes. Des de la seva instal·lació a la ciutat,  la casa va canviar d’aspecte, millorant molt en pocs anys. Van donar relleu a la seva activitat, procurant que les noies acollides estiguessin ben tractades. Per poder fer front a les despeses de la casa, les germanes es van dedicar a l’educació de les internes com les externes.

D’aquesta manera, tant les “nenes de casa” , així es com anomenaven a les òrfenes ,com altres de la ciutat, podien rebre educació i formació. Els habitants de Manresa demostraven com valoraven l’obra que tenien entre mans les germanes, col·laborant amb la Junta, per a poder fer realitat la construcció de l’edifici.

 Així fins l’any 1968 en què la Junta unificà l’obra benèfica dels Infants amb la de la casa Caritat i a la carretera de Vic quedà el Col·legi i les germanes.

 Al  1975  però  van  canviar  de  lloc,  per  poder  donar  resposta  a  les  necessitats educatives pròpies dels temps. Això d’una banda i per l’altra perquè l’edifici dels Infants no reunia les condicions que requeria la normativa i no es podien fer reformes de cap tipus, donat que l’edifici pertanyia a la Junta de Beneficència. Les obres del nou edifici es van fer sobre uns terrenys que la comunitat Vedruna havia comprat l’any 1968.

 Al mes d’abril de l’any 1974 iniciaren les obres del Col·legi actual i al setembre de 1975 s’iniciaren les classes als nous edificis. El dia 8 de desembre de 1975 es feu la inauguració i benedicció oficial amb molta festa.

 

EL PASSAT I EL PRESENT

 Cada època té els seus plans d’educació. Als segles passats a les dones gairebé no se’ls ensenyava ni a llegir ni a escriure, a no ser que pertanyessin a una família benestant. Quan les germanes fundaren el col·legi ensenyaven a llegir, escriure,, comptar, fer mitja, cosir, coses de casa, conèixer Jesús i estimar-lo i a estimar les persones. És ben palès que elles impulsaren ja en aquells anys la formació de la dona.

 Més endavant ja s’ensenyava Comerç i Comptabilitat. Després, Batxillerats i Formació Professional.   Ara,   l’Escola   Vedruna   Manresa   és   una   escola   que   ofereix   un ensenyament des de la Llar d’Infants fins l’Educació Primària i que està regida per un Patronat que s’ha anat adaptant a les lleis d’educació i a les necessitats amb unes línies bàsiques de la pedagogia de Joaquima de Vedruna i de la formació cristiana pròpia del nostre tarannà.

 A Manresa no únicament la presència Vedruna es féu palesa als “Infants” sinó que també a la Casa Caritat ubicada a la Plaça Cots.

 Aquest edifici fou construït gràcies al manresà Francesc Cots. Després de superar múltiples dificultats, l’edifici s’inaugurà el dia 31  d’agost de 1859. La Congregació de Germanes Carmelites es feren càrrec de l’esmentada Casa de Caritat el mateix dia de la inauguració.

 En un primer moment les Gnes. van decidir obrir un col·legi com a obra d’extensió apostòlic-docent, però molt aviat per augmentar les rendes de la casa, es va decidir que les Gnes. farien classes a nenes externes.

L’escola es va inaugurar el 30 de gener de 1860. S’impartia: Parvulari, Bàsica, Comerç i Batxillerat. L’any 1956 es va haver de suspendre el funcionament del Col·legi i només va quedar oberta l’escola-parvulari per a nens i nenes.

 És obvi que en el transcurs del temps, s’esdevingueren diverses transformacions, totes elles amb la intenció de donar resposta a cada moment històric:

 El 14 d’octubre  de 1967, es signà el document de fusió de les dues institucions benèfiques: casa Caritat (Fundació Cots) i Asil d’Infants Orfes (Fundació Pascual). Això va comportar que les classes es fessin a l’edifici de la carretera de Vic.

 El setembre de 1982 va marcar el gran canvi en la història de Casa Caritat de Manresa. Vint-i-vuit nois i noies i les Germanes Carmelites Vedruna tancaven cent vint-i-tres anys d’història de l’edifici de la plaça Cots i començaven una nova etapa en quatre pisos distribuïts pels barris de la ciutat. Això es féu amb la finalitat que els infants acollits visquessis amb pisos, amb un estil de vida com més semblant millor al de la majoria d’infants  de l’entorn.


Arxius d'interès

Arxius d'interès

Vincles d'interès



També et pot interessar...

PORTES OBERTES A LA LLAR D'INFANTS

25 I 27 d'abril

llegir més »

Els ambients ( parvulari )

UN PROJECTE INNOVACIÓ PEDAGÒGICA AMB UNS OBJECTIUS DEFINITS

llegir més »

Visita virtual

CLICA PER INICIAR LA VISITA

llegir més »